Com generar XML JATS a partir de Word: opcions, errors freqüents i com validar-lo
Gairebé tots els articles científics comencen la seva vida com un fitxer de Word. Però les bases de dades que donen més visibilitat a una revista —PubMed Central, SciELO, Redalyc— no llegeixen Word: demanen XML JATS, un format que descriu l’estructura de l’article de manera que les màquines la puguin entendre. Com es pot, doncs, generar XML JATS a partir de Word?
Passar de l’un a l’altre és un dels colls d’ampolla més habituals en la producció editorial. En aquesta guia repassem les opcions que hi ha, els errors més freqüents i com comprovar que l’XML és correcte abans d’enviar-lo.
Què ha de contenir un XML JATS
JATS (Journal Article Tag Suite) és la norma ANSI/NISO Z39.96. Un article en JATS es divideix en tres grans blocs:
- front: metadades de la revista i de l’article (títol, autors, afiliacions, ORCID, resum, paraules clau, dates, DOI, llicència).
- body: el text, organitzat en seccions, amb les taules, figures, fórmules i citacions.
- back: referències bibliogràfiques, agraïments, finançament, material suplementari.
El repte no és només convertir el text, sinó identificar correctament cada element: que cada autor estigui vinculat a la seva afiliació, que cada referència estigui desglossada en autors, títol, revista, any i DOI, i que cada taula sigui una taula real i no una imatge.
Quatre maneres de passar de Word a XML JATS
1. Marcatge manual
Una persona etiqueta l’article amb un editor XML o amb les eines de marcatge que ofereixen algunes bases de dades. Dona control total, però requereix formació específica i comporta hores per article. És el mètode més propens a errors per cansament.
2. Proveïdor extern
S’envia l’article final i es rep l’XML. És còmode, però té un cost per pàgina i allarga els terminis: cada correcció posterior s’ha de tornar a encarregar, i l’XML pot quedar desincronitzat del PDF.
3. Connectors i convertidors genèrics
Hi ha convertidors i connectors (per exemple, per a OJS) que transformen Word en XML. Funcionen bé amb documents molt nets, però solen fallar amb taules complexes, referències no estructurades o estils de Word inconsistents. El resultat gairebé sempre requereix revisió manual.
4. Producció automatitzada des d’una única font
Eines com Index Production estructuren l’article una sola vegada a partir del Word i generen, des d’aquesta mateixa font, l’XML JATS, el PDF, l’HTML i l’EPUB. L’avantatge principal és que els formats no es desincronitzen: una correcció s’aplica una vegada i arriba a tots.
Errors freqüents que provoquen rebuigs
Un estudi publicat el 2025 a la revista Infonomy (Lázaro-Rodríguez) va analitzar fitxers JATS d’articles ja publicats i hi va trobar errors recurrents. Entre els més habituals:
- XML que no valida contra la DTD o l’esquema de JATS.
- Estructura incompleta: hi falten elements esperats, com ara afiliacions, dates o llicència.
- Ús incorrecte d’elements i atributs, o elements obsolets.
- Diferències entre formats: l’XML no coincideix amb el PDF publicat del mateix article.
- Declaració d’idioma incorrecta, especialment en articles amb resums en diverses llengües.
A aquests s’hi sumen problemes pràctics molt comuns: referències sense desglossar, figures sense enllaçar, caràcters especials mal codificats i taules convertides en imatge.
Com validar l’XML abans d’enviar-lo
- Valideu-lo contra la DTD o l’esquema de la versió de JATS que demana la base de dades de destinació.
- Feu servir els validadors oficials: PubMed Central ofereix eines de validació de fitxers i un comprovador d’estil, i la iniciativa JATS4R (NISO) disposa d’un validador amb les seves recomanacions de bones pràctiques.
- Comproveu els requisits específics de cada base de dades: SciELO, per exemple, treballa amb el seu propi esquema basat en JATS, SciELO PS.
- Compareu l’XML amb el PDF: títol, autors, afiliacions, nombre de taules i figures i nombre de referències han de coincidir.
- Reviseu una mostra renderitzada: veure l’XML convertit en HTML ajuda a detectar elements que falten.
Quina opció convé a la vostra revista
Si publiqueu pocs articles l’any i algú de l’equip domina el marcatge, el mètode manual pot ser suficient. Si el volum creix, o necessiteu publicar també en HTML i EPUB, el que més temps estalvia és produir tots els formats des d’una única font.
Si voleu veure com quedaria un dels vostres articles, a la pàgina d’XML JATS ens podeu demanar una prova amb un manuscrit de la vostra revista. I si voleu saber quant temps podríeu estalviar, proveu la calculadora d’estalvi.